| | Els miquelets del Brull acolliran la presentació del llibre "Els exèrcits de Catalunya 1713-1714" (30/08/2010) | El proper divendres 3 de setembre a les 8 del vespre, seran els Miquelets del Brull, els que acolliran la conferència i presentació del llibre “Els exèrcits de Catalunya (1713-1714)”, a la Sala Mn.Josep Coma. (Vegeu informació sobre el llibre i la presentació que se’n va fer a Vic durant la Marxa dels Vigatans 2008 en aquest enllaç http://www.osona.omnium.cat/ca/noticia/acte-previ-a-la-marxa-dels-vigatans-2008-presentacio-del-llibre-els-exercits-de-catalunya-dijous-4-de-setembre-a-les-20h-a-la-central-3109.html).
Primerament, l’historiador i editor Rafael Català farà la presentació del doctor en Història Contemporània i Catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials de la U.B, Francesc Xavier Hernàndez Cardona. I llavors Hernàndez Cardona ens parlarà del llibre, i sobretot de la història militar durant la Guerra de Successió.
L´autor principal:
Francesc Xavier Hernàndez Cardona (pàgina web personal):http://www.xavier-hernandez.com/
(Bloc personal: http://xavier-hernandez.com/blog/)
Francesc Xavier Hernàndez Cardona (Barcelona 1954) és doctor en Història Contemporània i Catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials, de la Universitat de Barcelona.
Va ser coordinador del projecte històrico-museogràfic del Museu d´Història de Catalunya i ha coordinat o participat en nombrosos projectes museològics, museogràfics i patrimonials entre els quals el primer Pla Director dels Espais Històrics de la Batalla de l´Ebre, la museïtzació de les fortificacions de Dalt Vila (Eivissa) i de les muralles de Ceuta. Va ser Director General de Recerca en el govern tripartit. Com historiador militar és autor de la ´Història Militar de Catalunya´ publicada en quatre volums per l´editorial Rafael Dalmau. Entre les seves aportacions científiques més rellevants cal assenyalar l´estudi, interpretació i reconstrucció de les batalles d´Empúries (195 aC) i Muret (1213). Actualment treballa en arqueologia i interpretació de camps de batalla, en tecnologia militar i uniformologia. Es co-director d´´EBRE-38. Revista internacional de la Guerra Civil´ i forma part del consell director de www.polemos.org , web especialitzada en el patrimoni bèl•lic.
El llibre:
Durant el segle XVII Catalunya esdevingué un escenari constant dels enfrontaments entre les monarquies francesa i hispànica. De grat o per força els catalans es van veure arrossegats als conflictes. Les ciutats catalanes convertides en places d´armes fàctiques i les potencialitats productives sovint es van posar al servei de la industria de guerra. De tot plegat l´ancestral i singular cultura bèl•lica dels catalans va sortir modernitzada. A finals del segle XVII la política de promoció d´assientos del darrer monarca austracista, per tal de mantenir i equipar els terços va generar a Catalunya una potent maquinària de producció militar en massa que esdevindria la primera manifestació de la revolució industrial. La confecció d´uniformes, producció d´armes i subministrament de pertrets a l´exèrcit va generar l´aparició precoç de burgesos manufacturers, l´acumulació de grans fortunes i la transformació del país. La Guerra de Succesió espanyola va esperonar i accelerar les dinàmiques manufactureres a l´entorn de les demandes bèl•liques.
Quan Catalunya va ser entregada a la barbàrie borbònica, l´estiu del 1713, el país, i sobretot Barcelona, amb les seves poderoses infraestructures del ram de guerra, i amb la seva experiència organitzativa va poder aixecar en pocs dies un imponent exèrcit regular que es va sumar a les organitzacions milicianes i de fusellers ja existents. Els exèrcits catalans, hàbilment dirigits per Villarroel van sostenir amb encert la campanya del 1713-1714, en defensa de la terra, falcats en tot moment per una poderosa industria de guerra i per unes institucions polítiques realistes que intentaven treure´n el màxim de partit de la situació conjuntural.
El present treball vol ser una aproximació tècnica i polièdrica a aquests exèrcits catalans i de manera molt singular a les unitats reglades. Es plantegen els problemes de composició, els mitjans tècnics , la cultura militar, la uniformologia, i lògicament les accions que van protagonitzar. De tot plegat se´n desprèn que, en poques setmanes i gràcies a l´experiència prèvia i estructures existents Catalunya va poder aixecar un exèrcit regular modern, eficaç i ben equipat homologable a qualsevol dels exèrcits professionals de l´Europa del moment.
En acabar l’acte, es farà un tast de productes del país i s’emplaçarà a tothom a formar part de la columna que participarà a la Marxa dels Vigatans del dia 10 de setembre.
Per a més informació sobre el llibre consulteu aquest enllaç: http://www.osona.omnium.cat/ca/noticia/acte-previ-a-la-marxa-dels-vigatans-2008-presentacio-del-llibre-els-exercits-de-catalunya-dijous-4-de-setembre-a-les-20h-a-la-central-3109.html
Us podeu descarregar el cartell de l’acte en pdf als recursos: http://www.osona.omnium.cat/docroot/omnium/includes/news/fitxers/4309/Miquelets-del-Brull.pdf |
Enllaç relacionat: |  . Veure arxiu |
| | | | |  | | Antoni Pladevall, el personatge homenatjat en la Marxa dels Vigatans 2009 |
|
| | Què va passar a La Gleva el 1714? (27/08/2010) | En aquesta edició de la Marxa dels Vigatans, amb l’ajuda dels grups impulsors de les diferents columnes de la Marxa dels Vigatans hem preparat 4 conferències entorn a l’acte central del dia 10 de setembre. El primer acte serà demà divendres 27 d´agost a Sant Hipòlit de Voltregà.
Així doncs, el divendres 27 d’agost a 2/4 de 9 del vespre, a l’Auditori de l’Ateneu de Sant Hipòlit de Voltregà, podreu presenciar la conferència:
"Què va passar a La Gleva el 1714". Es tracta d’una xerrada col•loqui proposada per la nova columna del voltreganès (que portarà per nom “Columna dels màrtirs de La Gleva”), i comptarà amb la presentació del president d’Òmnium Cultural d’Osona, Jeroni Vinyet. Seguidament, l’eminent historiador taradellenc Antoni Pladevall farà una ressenya dels fets històrics més importants que van succeir al voltreganès durant la Guerra de Successió.
Antoni Pladevall i Font, el personatge homenatjat durant la Marxa dels Vigatans de l’any passat, va néixer a Taradell el 1934. Després de fer carrera eclesiàstica al Seminari de Vic, s’ordenà sacerdot el 1958 i es graduà en Ciències Històriques i Història Eclesiàstica a la Universitat de Lovaina el 1963. Des de l’any 1950 treballà als Arxius Diocesans de Vic com a col·laborador de l’arqueòleg i historiador Eduard Junyent, amb el qual va estar estretament vinculat.
És autor de molts treballs sobre la història comarcal i local d’Osona publicats a la revista Ausa del Patronat d’Estudis Osonencs, a la revista Taradell i a totes les publicacions periòdiques o ocasionals de la comarca. La seva bibliografia compta amb més de cinc-cents títols entre llibres i articles. Biografies del General Moragues, de Bac de Roda, de Gerbert o Silvestre II, i altres llibres i treballs d’història, temes relacionats amb el romànic i època medieval.
Ha estat el primer President dels Amics de l’Art Romànic, Director General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya i és membre numerari de l’Acadèmia de Bones Lletres (1994) i de la de Belles Arts de Sant Jordi, (1998).
El 1964 va entrar com assessor artístic al Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Des del 1980 va treballar a la Generalitat de Catalunya com a responsable de l’inventari del Patrimoni Arquitectònic i fou Director General del Patrimoni Artístic i Cultural entre 1984 i 1986, continuà treballant a la Generalitat fins el 1999 i col·laborà amb la Fundació de l’Enciclopèdia Catalana on ha dirigit la gran obra o Col·lecció Catalunya Romànica de 27 volums(1984-1998); des del 2001 dirigeix de la mateixa editorial l’Art Gòtic a Catalunya de la que han aparegut ja cinc volums. És director de la col·lecció Monografies del Montseny, publicació anual que té publicats 20 volums des del 2005.
És membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans. Té la Creu de sant Jordi des del 1994 i el 2003 se li concedí la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya. Actualment és rector de la parròquia de Sant Quirze Safaja i professor d’Història Eclesiàstica de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona i de Vic.
La seva bibliografia fins el 2000 consta a Homenatge a Antoni Pladevall i Font. La Història arrelada al pais. , a càrrec de Carme Cara., Vic, 2000, 254 pàgs. i J. Bigordà, A. Manent i R. Bofill, Església i país. Tres testimonis, Barcelona, Enciclopèdia Catalana 1995, pàgs. 175--242.
(Us podeu descarregar el cartell de l’acte en word.docx als recursos) |
| | | | | | La Marxa dels Vigatans comptarà enguany amb 4 conferències sobre la Guerra de Successió (25/08/2010) | En aquesta edició de la Marxa dels Vigatans, amb l’ajuda dels grups impulsors de les diferents columnes de la Marxa dels Vigatans hem preparat 4 conferències entorn a l’acte central del dia 10 de setembre. Els actes seran a Sant Hipòlit de Voltregà, El Brull, Vic i Manlleu.
SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ, 27 D´AGOST
Així doncs, el divendres 27 d’agost a 2/4 de 9 del vespre, a l’Auditori de l’Ateneu de Sant Hipòlit de Voltregà, podreu presenciar la conferència:
"Què va passar a La Gleva el 1714". Es tracta d’una xerrada col•loqui proposada per la nova columna del voltreganès (que portarà per nom “Columna dels màrtirs de La Gleva”), i comptarà amb la presentació del president d’Òmnium Cultural d’Osona, Jeroni Vinyet. Seguidament, l’eminent historiador taradellenc Antoni Pladevall farà una ressenya dels fets històrics més importants que van succeir al voltreganès durant la Guerra de Successió.
EL BRULL, 3 DE SETEMBRE
La setmana que ve, el divendres 3 de setembre a les 8 del vespre, seran els Miquelets del Brull, que acolliran la conferència i presentació del llibre “Els exèrcits de Catalunya (1713-1714), a la Sala Mn.Josep Coma. (Vegeu informació sobre el llibre i la presentació que se’n va fer a Vic durant la Marxa dels Vigatans 2008 en aquest enllaç: http://www.osona.omnium.cat/ca/noticia/acte-previ-a-la-marxa-dels-vigatans-2008-presentacio-del-llibre-els-exercits-de-catalunya-dijous-4-de-setembre-a-les-20h-a-la-central-3109.html ).
Primerament, l’historiador i editor Rafael Català farà la presentació del doctor en Història Contemporània i Catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials de la U.B, Francesc Xavier Hernàndez Cardona. I llavors Hernàndez Cardona ens parlarà del llibre, i sobretot de la història militar durant la Guerra de Successió.
En acabar l’acte, es farà un tast de productes del país i s’emplaçarà a tothom a formar part de la columna que participarà a la Marxa dels Vigatans del dia 10 de setembre.
VIC, 9 DE SETEMBRE
El director del Museu d’Història de Catalunya, Agustí Alcoberro i el periodista i historiador tonenc Xevi Camprubí pronunciaran a Vic la conferència prèvia a La Marxa dels Vigatans 2010.
El proper dijous 9 de setembre a les 8 del vespre tindrà lloc a l’Ateneu La Central de Vic la conferència prèvia a La Marxa dels Vigatans. Enguany, el tema escollit és “L’11 de setembre i la premsa de l’època”, i concretament es centrarà en el Diario del sitio y defensa de Barcelona. Anirà a càrrec d’Agustí Alcoberro, director del Museu d´Història de Catalunya, i del tonenc Xevi Camprubí, periodista i historiador. Una presentació de luxe dels autors de l´estudi introductori de l´edició facsímil del Diario del sitio y defensa de Barcelona. València: Edicions 3i4.
La intervenció d´Agustí Alcoberro girarà a l´entorn del paper i el significat d´una publicació com el Diario del sitio y defensa de Barcelona en el marc del setge de 1713-1714, així com en la importància de la publicística de guerra en general en el context de la Guerra de Successió. La intervenció de Xevi Camprubí es centrarà en explicar les característiques d´aquesta publicació, tant pel que fa als aspectes formals com del contingut, així com en fer un apunt biogràfic de Rafael Figueró (Manlleu, 1642 - Barcelona, 1726), impressor del Diario del sitio y defensa de Barcelona.
El Diario del sitio y defensa de Barcelona és un full informatiu imprès que es va publicar des del mes de juliol de 1713 fins l´agost de 1714, durant el setge borbònic de la capital catalana. Es tracta d´una excel•lent mostra de la premsa i la publicística de guerra de l´època Moderna, no tan sols pel seu valor testimonial, sinó també pel seu paper actiu en la defensa de Barcelona des del terreny de les idees i de la lògica de la guerra. Avui en dia es conserva la col•lecció completa, que consta de 42 números. L´any 2009 l´editorial 3i4 va publicar l´edició facsímil, amb el títol El setge de Barcelona, 1713-174. Diario del sitio y defensa de Barcelona, que conté una edició crítica a cura de la filòloga Mireia Campabadal i un estudi històric introductori a càrrec d´Agustí Alcoberro i Xevi Camprubí.
Agustí Alcoberro i Pericay (Pals, 1958) és doctor en Història, professor d´Història Moderna de la Universitat de Barcelona i director del Museu d´Història de Catalunya.
Xevi Camprubí i Pla (Tona, 1965) és llicenciat en Periodisme i en Comunicació Audiovisual per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster en Estudis Històrics per la Universitat de Barcelona.
MANLLEU, 16 DE SETEMBRE
Joaquim Albareda pronunciarà la conferència entorn a la Diada de Catalunya a Manlleu en el segon acte del cicle Catalunya explicada per historiadors manlleuencs
El proper dijous 16 de setembre a les 8 del vespre continua a la Biblioteca Municipal de Manlleu, el mini cicle de conferències de Els Dijous de l´Òmnium: “Catalunya explicada per historiadors manlleuencs". Aquest cicle, fruit del conveni entre Òmnium Osona i l´Ajuntament de Manlleu, es va encetar amb la conferència de Carme Subiranas sobre l’època dels grans comptes-reis medievals. En aquesta ocasió i entorn a la Diada de Catalunya i la Marxa dels Vigatans, comptarà amb la conferència del catedràtic Joaquim Albareda titulada “El significat històric de l´11 de setembre”. Albareda és historiador i exerceix com a professor a la Universitat Pompeu Fabra. És catedràtic d’Història Moderna i actualment és el director de l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens i Vives de la UPF.
Què es va debatre en el marc d’aquesta gran guerra a escala europea? Quins models polítics i econòmics hi havia en joc? Quines van ser les claus del triomf de la doctrina borbònica? Quin balanç es pot fer del govern de Carles III? I, finalment, quines van ser les conseqüències del desenllaç després del Decreto de Nueva Planta? Aquestes seran algunes de les qüestions que abordarà l’historiador manlleuenc.
La segona xerrada del cicle, que es centra en tres períodes claus de la història de Catalunya, l´època dels grans comptes-reis medievals, la Guerra de Successió i el franquisme, també intentarà clarificar les claus històriques de la consideració de Manlleu com a feu botifler. El Cicle el clourà Frederic Vàzquez entorn al 20-N, amb una conferència que s´endinsarà dins un dels episodis més foscos de la història de Catalunya, el franquisme.
Vegeu les notícies ampliades sobre cada acte.
|
| | | | | | Conferència prèvia a la Marxa dels Vigatans 2010 (02/08/2010) | El proper dijous 9 de setembre a les 8 del vespre tindrà lloc a l’Ateneu La Central de Vic la conferència prèvia a La Marxa dels Vigatans. Enguany, el tema escollit és “L’11 de setembre i la premsa de l’època”, i concretament es centrarà en el Diario del sitio y defensa de Barcelona. Anirà a càrrec d’Agustí Alcoberro, director del Museu d´Història de Catalunya, i del tonenc Xevi Camprubí, periodista i historiador. Una presentació de luxe dels autors de l´estudi introductori de l´edició facsímil del Diario del sitio y defensa de Barcelona. València: Edicions 3i4.
La intervenció d´Agustí Alcoberro girarà a l´entorn del paper i el significat d´una publicació com el Diario del sitio y defensa de Barcelona en el marc del setge de 1713-1714, així com en la importància de la publicística de guerra en general en el context de la Guerra de Successió. La intervenció de Xevi Camprubí es centrarà en explicar les característiques d´aquesta publicació, tant pel que fa als aspectes formals com del contingut, així com en fer un apunt biogràfic de Rafael Figueró (Manlleu, 1642 - Barcelona, 1726), impressor del Diario del sitio y defensa de Barcelona.
El Diario del sitio y defensa de Barcelona és un full informatiu imprès que es va publicar des del mes de juliol de 1713 fins l´agost de 1714, durant el setge borbònic de la capital catalana. Es tracta d´una excel·lent mostra de la premsa i la publicística de guerra de l´època Moderna, no tan sols pel seu valor testimonial, sinó també pel seu paper actiu en la defensa de Barcelona des del terreny de les idees i de la lògica de la guerra. Avui en dia es conserva la col·lecció completa, que consta de 42 números. L´any 2009 l´editorial 3i4 va publicar l´edició facsímil, amb el títol El setge de Barcelona, 1713-174. Diario del sitio y defensa de Barcelona, que conté una edició crítica a cura de la filòloga Mireia Campabadal i un estudi històric introductori a càrrec d´Agustí Alcoberro i Xevi Camprubí.
Agustí Alcoberro i Pericay (Pals, 1958) és doctor en Història, professor d´Història Moderna de la Universitat de Barcelona i director del Museu d´Història de Catalunya.
Xevi Camprubí i Pla (Tona, 1965) és llicenciat en Periodisme i en Comunicació Audiovisual per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster en Estudis Històrics per la Universitat de Barcelona.
Més informació:
Vegeu el llibre en el catàleg del web de l’editorial 3i4 clicant aquí
Vegeu les fitxes dels autors de l’estudi introductori al web de l’editorial 3i4:
Agustí Alcoberro
Xevi Camprubí
Pàgina web d’Agustí Alcoberro
Ressenya al bloc “Diari d’un llibre vell”
Als recursos del web d’Òmnium podeu descarregar-vos el cartell de l´acte en pdf. |
| | | | |  | | Commemoració Pacte dels Vigatans 2009 |
|
| | Muriel Casals serà a la Commemoració del Pacte dels Vigatans 2010 el diumenge 16 de maig (14/05/2010) | ACTE DE COMMEMORACIÓ DE L’ACORD DELS VIGATANS A L’ERMITA DE SANT SEBASTIÀ DIUMENGE 16 DE MAIG DE 2010
Programa d´activitats:
A les 11.30h Trobada davant l´ermita de Sant Sebastià.
A les 12h. Xerrada a càrrec de Muriel Casals. Presidenta d´Òmnium Cultural.
Seguidament,
Lliurament dels VI Premis Literaris Pacte de Sant Sebastià, convocats per Òmnium Cultural d´Osona i
el Consell de Joventut de Riuprimer.
Veure bases i jurat clicant aquí:
http://www.osona.omnium.cat/ca/noticia/convocats-els-vi-premis-literaris-pacte-de-sant-sebastia-4079.html
Presentació de la Commemoració del Pacte dels Vigatans, a càrrec del president d´Òmnium Cultural, Jeroni Vinyet.
Seguidament, interpretació musical. La muixeranga.
Després, acte de compromís de custòdia de la Flama dels Vigatans, a càrrec de Carla Barnera, representant de Santa Eulàlia de Riuprimer com a guanyadora d´un dels Premis literaris de l´any passat. La Flama serà lliurada pel president del Consell de Joves de Riuprimer, Pol Crusellas. El quinqué amb la Flama passarà de família en família fins al 10 de setembre, que serà duta a peu fins a Vic perquè encengui la primera torxa de la Marxa dels Vigatans i acabi cremant el Decret de Nova Planta. (Totes les famílies del poble que ho desitgin podran prendre el relleu en la custòdia de la llàntia; els que així ho vulguin fer cal que es dirigeixin a Òmnium Osona: osona@omnium.cat, 938893119)
Tot seguit, interpretació musical. Els Segadors. I signatures de renovació del compromís al Llibre dels Vigatans.
TOTS I TOTES A SANT SEBASTIÀ PER COMMEMORAR UNA FITA HISTÒRICA DE LA PLANA DE VIC!!
Ho organitza: Òmnium Cultural d´Osona i Consell de Joves de Riuprimer
Hi col•labora: Embat Cultural, CEIP El Roure Gros, Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer, Parròquia de Santa
Eulàlia de Riuprimer, Fundació Caixa de Manlleu.
Més informació:
Què va ser el Pacte dels Vigatans?
http://www.marxadelsvigatans.cat/main.asp?opc=0&codi=1000045
Crònica 2009
http://11setembre.omnium.cat/ca/noticia/cronica-de-la-commemoracio-de-l-acord-dels-vigatans-2009-3582.html |
Enllaç relacionat: Visualitza la notícia al web d´Òmnium |
| | | | | | Discurs portaveu Comissió 11 de setembre Osona (15/09/2009) | Si és un sentiment vol dir que és una vivència humana íntima i individual, així doncs al ser íntima i individual significa que cadascú de nosaltres, cadascun dels set milions de ciutadans de Catalunya té una manera de viure la vivència de la catalanitat diferent.
Crec que hi ha molts catalans que no s’adonen de l’enorme poder que té la catalanitat al ser viscuda amb el pit. No s’adonen del gran tresor que suposa disposar d’aquesta vivència. Vivència que és sumada a les altres vivències de la persona, vivència que no resta.
Perquè és poderosa la catalanitat?
En primer lloc perquè és escollida democràticament, els ciutadans de Catalunya tenen l’oportunitat de decidir si viure-la o no. La catalanitat esdevé una elecció profundament democràtica.
La catalanitat és poderosa perquè té la capacitat de vincular-nos malgrat ser viscuda de manera diferent en cadascú de nosaltres.
La catalanitat és poderosa perquè arrela íntimament lligada a la llibertat. No tan sols quan l’altre respecta la meva manera de sentir-la, sinó quan al mateix temps, respecto la manera de sentir de l’altre.
Crec que l’expressió o frase feta que diu “la meva llibertat comença on acaba la de l’altre” és falsa. La catalanitat ens fa evident que la meva llibertat comença precisament on comença la llibertat de l’altre. No hi ha llibertat si aquesta només m’abriga a mi.
Crec doncs que la llibertat i el respecte de les diferents vivències que tenen els ciutadans de Catalunya és un element constitutiu de la mateixa catalanitat. Quan la catalanitat no és l’expressió de la llibertat individual i col•lectiva deixa de ser catalanitat.
La Marxa dels Vigatans us convida a sentir aquest poder, us convida a compartir-lo i exercir-lo per poder construir una Catalunya lliure formada a partir de persones lliures.
|
| | | |
|
